BENEDICCIONS TIBETANES, 2012-2015: CIUTAT ANTIGA I TEMPLE DE SHANGRI-LA, YUNNAN, XINA, 2013

7/9/13

CIUTAT ANTIGA I TEMPLE DE SHANGRI-LA, YUNNAN, XINA, 2013

CIUTAT ANTIGA

Banderes de pregària horitzontals o Lung Ta

Monticle de pedres Mani, Estupa, banderes i rodes

Vista lateral del Temple de Shagri-la i banderes

TEMPLE DE SHANGRI-LA

Vista lateral del Temple, gran roda de pregària i banderes

Accés al Temple de Shangri-la

Vista de la ciutat antiga des del Temple

Practicant amb rosari a la mà donant voltes a la roda

BUDISME TIBETÀ

L'ètnia tibetana creu amb el buda Dachengjiao. El budisme va ser introduït des de la India al segle VII i posteriorment va incorporar alguns elements de la religió local, derivant més tard en allò que es coneix com a Budisme Tibetà, que ja té una història de més de mil anys. A partir del segle XIII, a causa de la plena preconització de la religió per part dels governadors locals, el budisme va experimentar un floriment i varen aparèixer temples i edificis religiosos per totes parts del Tíbet (Zheng Ping. Geografía China, p.147. China Press, 2011).

BANDERES DE PREGÀRIA TIBETANES

A l'inici hi va haver el costum d'escriure els sutres sobre cartolines a l'Índia. L'origen de les banderes s'atribueix a Shakyamuni Buddha que va escriure pregàries sobre les senyeres de batalla.

N'hi ha de dos tipus: les horitzontals o Lung ta i les verticals o Dar cho.

Les horitzontals (o diagonals) encadenen múltiples pregàries escrites sobre teles quadrades o rectangulars per mitjà d'una corda i es pengen entre dos elements (objectes, màstils, roques...) a llocs elevats com monastirs, temples, stupes, llocs de pas a les muntanyes, edificis, etc. Lung Ta significa "cavall de vent" i normalment al centre de les banderes es pot observar un cavall fort que porta tres joies flamejants al seu llom que simbolitzen a Buda, els seus ensenyaments i la comunitat budista. Envoltant-lo hi han uns 400 mantres tradicionals dedicats als diferents aspectes divins (els diferents déus) que es manifesten a la no dualitat i es transmeten a tots els individus mitjançant l'aire i el vent.

Les verticals solen estar formades només per un gran rectangle adossat a un màstil i la seva funció està destinada a donar vida, fortuna, salut i abundància a tots els sers oberts a rebre, també gràcies a l'acció del vent. Normalment s'ubiquen sobre terrenys muntanyosos, monticles de pedra o en sostres.

Solen agrupar-se en grups de cinc banderes seguint un ordre específic que va d'esquerra a dreta i on cada color representa els cinc elements de la cosmogonia tibetana i les cinc llums pures de la filosofia budista. Encara que hi ha petites variacions segons tradicions específiques, les associacions més comunes són les següents: Groc-terra / Verd-aire / Roig-foc / Blanc-aigua / Blau-cel i espai.

MONTICLES DE PEDRES MANI

Pedres apilades, algunes d'elles en estat natural i altres pintades amb belles imatges de Buda i/o amb inscripcions gravades a la seva superfície: sutres, oracions i mantres budistes. Un dels mantres més habitual és el conegut Om Mani Padme Hum.. Molts dels gravats són també grans obres d'Art.

Actualment els monticles de pedres Mani a l'oest de Xina encara es poden veure aïllats o associats a les stupes (les quals van ser un desenvolupament d'aquests monticles).

Com a les grans rodes de pregària o a les stupes, es pot donar voltes al monticle (en el sentit de les agulles del rellotge) i recitar o cantar desitjos, oracions i mantres, o bé passatges de la vida de Buda. També per orar, sense donar voltes, es pot agafar i sostenir a la mà una de les pedres Mani.

Alguns monticles es consideren especialment sagrats amb poders sobrenaturals i constitueixen centres de peregrinació on s'hi va especialment a la primavera. A cada festival o festa religiosa, els tibetans budistes afegeixen pedres a les piles mentre realitzen els seus rituals. Any rere any les piles de pedres Mani creixen.

Els túmuls de pedra han estat creats per viatgers i pelegrins de moltes cultures arreu del món. A occident, els viatgers oferien pedres al déu Mercuri per rebre la seva protecció i als encreuaments de camins era típic veure aquests cúmuls de pedres. A Galícia se'ls anomena amilladoiros.

STUPES

Es considera que la stupa és un tipus d'arquitectura budista derivada dels túmuls funeraris, destinada a contenir segons la seva categoria, relíquies provinents de la cremació de Buda Gautama (primitives estupes que varen acollir les vuit parts de Buda, entregades als vuit reis d'aquella època), objectes que van pertànyer a un Buda, els ensenyaments de la doctrina budista o l'espai per conformar-la com a santuari.

Posteriorment es van convertir en un important lloc de peregrinació, ja que en la tradició budista és un lloc sagrat on es reciten oracions i mantres i es medita mentre es recorre l'edifici envoltant-lo seguint la direcció de les agulles del rellotge.

En la seva estructura es compon bàsicament de cinc parts, cada una d'elles associada a un simbolisme concret:

- Medhi, la terra. Una base quadrada, com un altar, orientada als quatre punts cardinals ( a vegades conté quatre portes, una per a cada punt cardinal, anomenades toranas).

- Anda o ou, l' aigua. Una volta hemisfèrica que al Tibet tenen forma de bulb i que descriu el món celestial. La terrassa que està a sobre o harmika constitueix la residència dels Déus.

- Iashti o eix de l'univers, el foc. Una punta cònica, que hipotèticament travessa la volta, amb els txacres o discs que coronen el màstil que representen els cels successius. Els discs decreixents (en forma de para-sol estret) s'anomenen chatravali i quants més n'hi ha, més sagrat es considera, ja que també representen les relíquies.

- Aire. Una lluna creixent que representa la unió entre el cel i la terra.

- Èter o Espai. Un disc circular o sol.

La lluna i el sol també simbolitzen la saviesa i la compassió.

La stupa, al Tibet, va evolucionar i es va transformar en un Chorten, on la volta-cúpula sorgeix d'una base quadrangular que conté cinc esglaons, simbolitzant cada un d'ells un dels elements del món tibetà. A la Xina i al Japó, les stupes es van transformar en pagodes.

RODES DE PREGÀRIA

També anomenades molins de pregària o rodes Mani (joia).

Solen aparèixer com a components de les stupes a la zona més terrenal (base), però també n'hi ha moltes de diferents tipus i mides construïdes amb un protagonisme deslligat de les stupes, encara que amb una funcionalitat similar.

Són rodes cilíndriques muntades sobre un eix que possibilita el seu moviment rotatori, construïdes generalment de metall, pedra o cuir i on es graven budes i daikinis, protectors, sutres, mantres i signes propis de la filosofia tibetana, com els vuit símbols auspiciosos.

També n'hi ha de més petites i s'anomenen rodes de mà i, com el rosari, es pot utilitzar quan es fa la Kora.

Al seu interior es poden col.locar enrotllats pergamins amb mantres escrits a mà. Amb el seu moviment, es transporten les oracions i pregàries mitjançant el vent al cel.

Les rodes d'oració constitueixen una manifestació de com Buda ensenyava, fent "girar la roda del dharma (roda de la llei)". Es fan girar en el sentit de les agulles del rellotge quan són tocades o tirades pels practicants de la doctrina. Segons descriu la tradició, fer girar la roda té el mateix efecte meritori que recitar les pregàries, encara que per aquelles de gran mida, se sumen les accions i, mentre es fa rodar i es circumda la gran roda cilíndrica, també es pot orar amb un mala (rosari) o sense ell. Mentre es gira la roda, es focalitza la ment i es repeteix el mantra o l'oració, a vegades visualitzant com aquests mantres dinàmics circulen pels diferents meridians o canals d'energia del cos. Són utilitzades per acumular saviesa, compassió i mèrits i per consumir els aspectes negatius, alhora que ajuda a estabilitzar la ment, a ensenyar-la i preparar-la per la il.luminació mentre el cos està en moviment.

Els efectes de la roda augmenten si la pràctica es fa conscientment en benefici de tots els sers. L'oració o el mantra s'haurà de repetir, com més vegades millor, mentre es gira la roda, de forma calmada i equilibrada. Al finalitzar aquesta

pràctica budista tibetana, s'ofereixen els mèrits a tots els sers estimats o a qui es vulgui, repetint "Om Ah Hum" tres vegades.

Una roda de pregàries, diuen, té la capacitat de pujar la vibració dels llocs on està ubicada i dels sers que entren en contacte amb ella: només tocar-la ja consumeix i purifica el karma negatiu.

RODA DE LA VIDA

Sovint decorant les parets de temples i brodat o pintat sobre una Tanka, trobem la Roda de la Vida de la cultura budista al Tibet i a les províncies xines que l'envolten. Aquesta roda representa el Samsara o el cicle de vida que ens porta d'una encarnació a una altra.

La roda sol estar subjectada pel monstre Yama (el senyor de la mort) amb les seves urpes i una boca oberta que té llargs ollals. També té tres ulls i porta una corona de calaveres.

La roda té quatre zones, sovint, diferenciades i concèntriques:

- El centre o zona interior. Aparèixen, de forma cíclica, un gall que vol caçar a un porc, i aquest a una serp, la qual també vol atrapar al gall. Aquests animals representen el desig, l'odi i la ignorància.

- Segona zona. Dos semicercles on les persones alegres i felices pugen sobre un fons blanc, i les que descendeixen cap a la mort estan representades sobre fons negre.

- Tercera zona. És la més gran i està dividida en sis parts que representen els sis regnes: titans, homes, animals, ànimes en pena, dimonis i déus. A cada regne hi ha un Bodhissatva.

- Quarta zona. És la més exterior i està dividida en dotze parts. Simbolitzen el procés pel qual passen els sers vius per anar d'un món a un altre o tornar a parèixer en el mateix.

Font: fotografiandoviajes

FER LA KORA

És un trajecte sagrat que consisteix a donar la volta, caminant en sentit horari al voltant de llocs i construccions sagrades ja siguin monticles de pedres Mani, cúmuls de banderes de pregària, rodes d'oració, stupes, pagodes, temples, monestirs, llacs o muntanyes.

Els pelegrins, mentre fan la Kora, amb rosari (de 108 comptes) i/o petites rodes de mà o sense elles, resen i canten recitant mantres, pregàries, ensenyaments de Buda, sutres, etc. També, a la porta del Temple, s'estenen a terra una vegada i una altra, pregant i realitzant signes propis de la seva cultura, o bé, s'agenollen davant de l'altar on hi ha budes i bodhisatves.

.

ÍNDEX DE LES ENTRADES

7/9/13

CIUTAT ANTIGA I TEMPLE DE SHANGRI-LA, YUNNAN, XINA, 2013